[:es]El Mesón del Vino de Castellón, con menos vinos de Castellón…[:ca]El Casal del Vi de Castelló, amb menys vins de Castelló …[:]

[:es]La Mesa de Contratación del Ayuntamiento de Castellón ha adjudicado el Mesón del Vino de la Magdalena 2019 a la empresa A Ciencia Cierta SL por un canon de 10.000 euros, la cual también explotará la Feria de la cerveza internacional, más conocida como «Carpa Alemana».

Debido a la polémica generada por esta licitación, con una gran cantidad de informaciones vertidas a los medios de comunicación, entrevistamos al presidente de la Indicación Geográfica Protegida (IGP) Castelló, Ismael Sanjuán, para conocer cual es su opinión sobre el tema e intentar aclararlas, en la medida de lo posible.

P.-El Ayuntamiento niega “ánimo mercantilista” ¿qué tiene Vd. que decir?
R-. Nuestra afirmación del ánimo mercantil del Ayuntamiento viene dada por diversos hecho. El primero es que por el mismo emplazamiento (Plaza Antonio Ferrandis) por el que pagamos 11.000 euros el año pasado, el Ayuntamiento pida ahora 3000 para el recinto de la cerveza artesana. Entendemos que su análisis es que la cerveza artesana es un sector en construcción que no podría asumir un mayor importe. De hecho creemos que es un precio justo. Todo lo contrario a lo que se nos pidió el año pasado o el que se pide este año. ¿Cómo se calcula el precio? Está claro que el mecanismo es el de sacar la máxima tajada. Otro elemento es el del nuevo emplazamiento.

El año pasado ya hubo una feria del vino en las afueras que resultó ser un mal negocio. Pareciera que, de alguna manera, se quiere concentrar el negocio en las afueras no dando opción a la competencia en la venta de vino que pueda perjudicar al adjudicatario del recinto exterior. Quien se lo quede tendrá más posibilidades de obtener beneficios. Nosotros sabemos que en la Avenida Blasco Ibáñez el negocio solo sale gracias a la conjugación de un tipo de ingesta masiva de vino barato durante muchas horas. No podemos aceptar ese modelo.

P.: ¿La IGP Castelló ha pedido ser exonerada del pago de espacio público?
R-. Siempre hemos cumplido la ley y hemos pujado y pagado puntualmente y estamos dispuestos a seguir así. Lo que ocurre es que como le he contestando a su anterior pregunta se nos discrimina negativamente haciéndonos pagar casi cuatro veces más y encima se desplaza el Mesón del Vino a la Avenida Blasco Ibáñez, en una zona rodeada del juzgado, de la piscina, del Centro de deportes y de un gran solar. Que la gente venga allí durante la semana será para premiarles.

Cuando el Ayuntamiento dice estar obligado por la legalidad, lo que hace es construir un argumento que no es del todo cierto. Está claro que el cumplimiento de la legalidad es incontestable, faltaría más. Pero son muchos los municipios que pagan a empresas para que les organicen Mercados artesanos, por ejemplo, en los que se venden productos. No creo que entren en ilegalidades. Y si es cuestión de ordenanzas, el Gobierno municipal tiene en su mano cambiarlas. Tan solo es cuestión de voluntad.

P-: Ustedes plantean que su modelo de Mesón del Vino favorece una práctica festiva diferente a la que se da en el modelo que impulsa el Ayuntamiento.
R.- Efectivamente. Nuestro modelo es el del respeto al producto, al usuario y también al vecindario. Fíjese que podríamos haber hecho reventa de vino barato cuando obtuvimos la concesión del mesón en años precedentes. Pero sólo vendimos vino de calidad, de elaboración propia y, por supuesto, un poco más caro. Ello lleva a que el público sepa lo que puede esperar del Mesón, y no lo tenga como un borrachódromo. Van, toman sus vinos, conversan, se divierten… Y a las 11 de la noche el Mesón se cierra con lo que el vecindario puede descansar. Ligamos indisolublemente la calidad del vino a la calidad de la experiencia cuando este es bebido, y a la calidad general de la fiesta.

P.- El emplazamiento del Mesón puede responder a esa concepción de la fiesta que atribuyen al Ayuntamiento?
R.- Está claro que si llevas el Mesón a la periferia, impulsas la idea de que la fiesta implica molestias al vecindario, de la que lo alejas. Nosotros defendemos un modelo de fiesta tradicional, no expulsada del centro, que respeta a vecinos y a festeros.

P.- ¿Diría pues que con ese ánimo mercantil que imputan al Ayuntamiento se favorece la especulación?
R.- Evidentemente. Nosotros somos una asociación de productores. Calculamos el costes de toda la inversión y lo dividimos a partes iguales entre los vendedores. La opción que se plantea favorece que empresas que no tienen nada que ver con el mundo del vino se queden con una explotación del recinto. Ellos revenden este espacio a las empresas comercializadoras, que generalmente tampoco son productoras. La empresa que se queda con la licitación especula con los puestos y saca rendimiento del trabajo de otras que le han comprado los espacios. Eso, en puridad, es especular.[:ca]La Mesa de Contractació de l’Ajuntament de Castelló ha adjudicat el Casal del Vi de la Magdalena 2019 a l’empresa A Ciencia Cierta SL per un cànon de 10.000 euros, la qual també explotarà la Fira de la cervesa internacional, més coneguda com «Carpa Alemanya» .

A causa de la polèmica generada per aquesta licitació, amb una gran quantitat d’informacions abocades als mitjans de comunicació, vam entrevistar al president de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Castelló, Ismael Sanjuán, per conèixer quina és la seva opinió sobre el tema i intentar aclarir-les , en la mesura del possible.

P.-L’Ajuntament nega «ànim mercantilista» què té vostè a dir?
R-. La nostra afirmació de l’ànim mercantil de l’Ajuntament ve donada per diversos fet. El primer és que pel mateix emplaçament (Plaça Antonio Ferrandis) pel qual vam pagar 11.000 euros l’any passat, l’Ajuntament demane ara 3000 per al recinte de la cervesa artesana. Entenem que la seva anàlisi és que la cervesa artesana és un sector en construcció que no podria assumir un major import. De fet creiem que és un preu just. Tot el contrari al que se’ns va demanar l’any passat o el que es demana aquest any. Com es calcula el preu? Està clar que el mecanisme és el de treure la màxima profit. Un altre element és el del nou emplaçament. L’any passat ja hi va haver una fira del vi als afores que va resultar ser un mal negoci.

Sembla que, d’alguna manera, es vol concentrar el negoci als afores no donant opció a la competència en la venda de vi que pugui perjudicar a l’adjudicatari del recinte exterior. Qui se’l quede tindrà més possibilitats d’obtenir beneficis. Nosaltres sabem que a l’Avinguda Blasco Ibáñez el negoci només surt gràcies a la conjugació d’un tipus d‘ingesta massiva de vi barat durant moltes hores. No podem acceptar aquest model.

P .- La IGP Castelló ha demanat ser exonerada del pagament d’espai públic?
R-. Sempre hem complert la llei i hem licitat i pagat puntualment i estem disposats a seguir així. El que passa és que, com li he contestant al seu anterior pregunta, se’ns discrimina negativament fent-nos pagar gairebé quatre vegades més i a sobre es desplaça el Casal del Vi a l’Avinguda Blasco Ibáñez, en una zona envoltada del jutjat, de la piscina, del Centre d’esports i d’un gran solar. Que la gent vingue allà durant la setmana serà per premiar.

Quan l’Ajuntament diu que està obligat per la legalitat, el que fa és construir un argument que no és del tot cert. Està clar que el compliment de la legalitat és incontestable, només faltaria. Però són molts els municipis que paguen a empreses perquè els organitzen Mercats artesans, per exemple, en els quals es venen productes. No crec que entren en il·legalitats. I si és qüestió d’ordenances, el Govern municipal té a la mà canviar-les. Tan sols és qüestió de voluntat.

P.- Vostès plantegen que el seu model de Mesón del Vi afavoreix una pràctica festiva diferent a la que es dóna en el model que impulsa l’Ajuntament.
R.- Efectivament. El nostre model és el del respecte al producte, l’usuari i també al veïnat. Fixeu-vos que podríem haver fet revenda de vi barat quan vam obtenir la concessió del casal en anys precedents. Però només vam vendre vi de qualitat, d’elaboració pròpia i, per descomptat, una mica més car. Això porta a que el públic sàpiga el que pot esperar del Casal, i no el tingue com un borrachódromo. Van, prenen els seus vins, conversen, es diverteixen … I a les 11 de la nit el Casal es tanca amb el que el veïnat pot descansar. Lliguem indissolublement la qualitat del vi a la qualitat de l’experiència quan aquest és begut, i a la qualitat general de la festa.

P.- L’emplaçament de la Fonda pot respondre a aquesta concepció de la festa que atribueixen a l’Ajuntament?
R.- És clar que si portes el Casal a la perifèria, impulses la idea que la festa implica molèsties al veïnat, de la qual l’allunyes. Nosaltres defensem un model de festa tradicional, no expulsada del centre, que respecta a veïns i als festers.

P.- Diria doncs que amb aquest ànim mercantil que s’imputen a l’Ajuntament s’afavoreix l’especulació?
R.- Evidentment. Nosaltres som una associació de productors. Calculem el costos de tota la inversió i el dividim a parts iguals entre els venedors. L’opció que es planteja afavoreix que empreses que no tenen res a veure amb el món del vi es queden amb una explotació del recinte. Ells revenen aquest espai a les empreses comercialitzadores, que generalment tampoc són productores. L’empresa que es queda amb la licitació especula amb els llocs i treu rendiment del treball d’altres que li han comprat els espais. Això, en puritat, és especular[:]